Estimades famílies,
Soc el drac de Sant Joan les Fonts, i he tornat després d’unes vacances molt, molt llargues per què els vostres fills em van deixar esgotat! Van venir a finals de març, a mi ningú m’havia avisat i de cop vaig començar a veure un mercat del poble, circs, princeses, sabaters…! S’ho devien estar passant la mar de bé i com que feien cara de tan simpàtics i entremaliats jo també m’ho volia passar així de bé i més si era amb ells. Així que els vaig decidir anar observant a veure si jo m’hi podria afegir… Tal com van arribar, van muntar un mercat molt divertit a la plaça del que ells en deien poble i jo, vaig decidir anar enviant notes aquells nens, cartes meravelloses per si volien jugar amb mi, la veritat, es que jo només volia que vinguessin a casa meva A TORRAR EL PÀ, no els hi volia fer por. Després del mercat es van posar a dinar i mare meva, macarrons, hamburgueses, formatge, entrepans, “ensaladilles”, tall arrebossat,….! S’estaven fent un gran banquet. De cop, van marxar, fent els llits, es passaven aquell cap de setmana a dormir amb mi! Quan feia una estona que no sortien de la casa de colònies, vaig decidir amagar unes boles de drac meves per allà, i al sentir els meus cants van sortir tots disparats a buscar-les! Em va fer moltíssima il·lusió. Van estar tota la tarda refilant com ocellets, sabeu, a mi de petit sempre m’havia agradat cantar, però no sé si ho sabria fer tant bé com ells. Jo els vaig seguir amagant boles de drac i ells les van seguir trobant. Cap el cap vespre, durant el sopar dels xicallaires, que jo feia cua a fora per si m’hi deixaven entrar, va arribar una vaca, es deia Florinda! I em va explicar que volia ser pallassa i que els més xics de la coral l’ajudarien a aconseguir, així que junts vam seguir enviant cartes,…. Quan van acabar de sopar, els petits de seguida van convertir a la Florinda en pallassa, la van deixar muuuuuolt fantàstica! En canvi els mitjans i grans no hi havia manera de que sortissin d’assajar, així que vaig pensar que seria una bona idea donar-l’hi més boles màgiques… i va funcionar! Ja tard, tots van fer una desfilada de pijames de colors, fantàstics i meravellosos, crec que els hi demanaré que me’n deixin un algun dia d’aquests. I finalment se’n van anar a fer nones. Al matí al llevar-se, fan escalfar la veu i van acabar de trobar més boles de les meves, i per sortir una mica de la rutina de tan cantar, van anar a fer una caminada, on van veure uns cavalls salvatges, la gent els muntava sense sella, era contacte directe de la persona amb el cavall, els cavalls se sentien lliures, o com a mínim és el que ens van dir. Al tornar, ja els hi faltava poca estona per tornar a casa seva, van dinar i per les cares les pilotilles eren meravelloses! Els hi vaig acabar d’amagar les boles per què les trobessin, i al tenir-les totes, es van fer un braçalet de la sort per fer-los sentir lliures i tenir el poder! I van marxar, amb un somriure a la cara el qual em va omplir. Xicallaires! Us trobaré a faltar, uns petons de pa torrat… RWAAAAAR!